dijous, 16 de juny de 2011

Itàlia vota Sí a la gestió pública de l’aigua i a l’eliminació de l’ànim de lucre en la seva gestió


El 12 i 13 de juny a Itàlia seran recordats. A través d’un procés llarg i ple d’obstacles, la societat civil italiana ha demostrat, al poder polític i econòmic i al món sencer, que existeixen més enllà de ser simples clients o electors que poden exercir el seu vot cada quatre anys.  Durant aquests dos dies, s’han celebrat quatre referèndums: contra la llei que obligava a la privatització del serveis públics d’aigua i sanejament; contra la llei que imposava un impost al servei d’aigua que augmentava entre el 7% i el 15% sobre l’import de la tarifa; per aturar el pla d’energia nuclear del govern; i per últim, contra la llei del Legítimo Impedimento, que permet al president del govern esquivar la justícia per compromisos institucionals.

El procés de construcció ciutadana per arribar a la celebració dels referèndums relatius a l’aigua, s’inicia el 2005 amb la construcció d’un front social d’àmbit estatal amb l’objectiu de defensar l’aigua com a bé comú i que desemboca en la creació del Fòrum Italià del Moviment per l’Aigua com a espai permanent de coordinació. Un moviment que ha aglutinat diferents moviments socials, culturals, polítics i institucions, així com persones individuals que han promogut la visió de l’aigua com un bé comú de la humanitat que no es pot mercantilitzar. Entenen, per tant, que l’aigua i la seva gestió han d’estar fora de la lògica del mercat i que la mateixa és una oportunitat per aprofundir en la democratització de la societat.

El Moviment per l’Aigua Italià pren la iniciativa i decideix presentar una Llei d’Iniciativa Popular amb l’objectiu de tutelar l’aigua i la seva qualitat des de l’esfera pública, remunicipalitzar la gestió del servei i garantir la participació de la ciutadania en el mateix. Per poder celebrar el referèndum,  la llei estableix que cal presentar com a mínim 500.000 signatures. El Moviment per l’Aigua va recollir més de 1,4 milions de signatures, més que qualsevol altre referèndum en la història d’Itàlia. El passat 12 de gener el Tribunal Constitucional d’Itàlia va acceptar celebrar dos dels tres referèndums sol•licitats –no va acceptar celebrar el referèndum destinat a promoure la gestió del recurs per un operador públic -. El President de la República va designar el 12 de juny per a que se celebressin. Per a que els referèndums fossin vinculants calia que la participació fos del 50% més 1 del cens total.

La participació ha estat del 58%, per tant, primer triomf, el referèndum és vinculant. Els resultats són aclaparadors, més del 95% ha votat en contra de la privatització dels serveis públics i més del 96% en contra de l’impost. Representen més de 25 milions d’italians i italianes que han votat en contra de la privatització de l’aigua i la seva gestió mercantil. Per tant, el govern Itàlia modificarà la llei tal i com quedava recollida al referèndum.

Aquests resultats, s’han assolit per un moviment ciutadà construït des de la base, que ha aglutinat diferents sectors de la societat, però que no ho ha tingut fàcil. Aquest moviment amb moltes organitzacions de base repartides per tota Itàlia, varen aconseguir més de 1,4 milions de signatures, i ara han aconseguit mobilitzar més de 25 Milions d’italians. S’ha assolit tot i el poc recolzament institucional i mediàtic i amb molts pocs recursos. Aquesta és una de les moltes lluites que exemplifica la de David contra Goliat, on es demostra que treballant tots i totes junts podem canviar les coses, fins hi tot aquelles que ens volen fer creure inamovibles. El Moviment per l’Aigua d’Itàlia ha perseguit un somni, el somni que l’aigua estigui fora de la lògica del mercat, sigui gestionada pel sector públic i tingui la vocació de servei per a la ciutadania, i ha obert una porta a la democratització de nous espais de la nostra vida, han aconseguit una primera victòria, felicitats. Un exemple a seguir a Catalunya, a Europa i al món.

Jaume Delclòs i Lidia Serrano

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada