dijous, 16 de juny de 2011

Pel bé de tots plegats


Dia 22-M, passen  5 minuts de les 9 del matí. Arribo a la mesa electoral per presentar-me com apoderat, en representació d’una jove formació política. La primera vegada que faig aquest paper. Se’m fa estrany posar-me un identificació a la samarreta. On diu “APODERAT/DA”. M’ha tocat un col·legi que està dins un asil de gent gran.

Primera sorpresa meva, quan entro al col·legi, hi ha cua per votar! Sorprès i sense voler molestar, m’assec a una cadira que hi ha a un lateral, i ,des d’allà estan, miro si hi ha les paperetes de totes les formacions. Fet aquest primer cop d’ull, miro la gent com vota. Segona sorpresa, molt a prop de l’urna entre els votants, de peu, els apoderats saluden i segueixen atentament les votacions, això sí, en un lloc ben visible porten el distintiu que són apoderats i llueixen el nom del seu partit polític. Tercera sorpresa, entre la gent congregada per votar, hi ha una senyora que treballa a l’asil, “ajuda” a votar a la gent gran, molts d’ells i elles desconcertats, porten la targeta del cens, però pocs el DNI o similar. Alguns demanen si amb això en fan prou, entre tots els hi expliquem que no. Mentre la senyora, va portant-los els DNI de perquè tots puguin exercir el seu dret.

Jo davant d’aquest xoc, decideixo que ja he vist prou, m’aixeco i me’n vaig, hi passaré un parell de cops més al llarg del dia i en el recompte, però que hi ha coses que han d’anar millor. D’acord, hem de garantir unes eleccions transparents i que no hi hagi el menor dubte, d’acord que la presència dels apoderats/des està plenament normativitzada, d’acord que hem de facilitar el vot a la gent gran ja que tenen mobilitat reduïda. Però, jo crec que hi ha un excés de pressió/visibilitat al voltant de la mesa electoral dels partits, hem de trobar mecanismes de transparència sense ser invasius. També, certs col·legis han de ser a prop de la gent amb poca mobilitat però potser no cal que siguin dins aquests edificis. Tot està dit amb ànims de millorar i pel bé de tots plegats.

24 de maig de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada