Fins Quan!

Fins quan esperarem. Fins quan ens deixarem que ens trepitgin. Fins quan estarem callats. Fins quan estem disposats a aguantar. Fins quan estarem només parlant. Fins quan esperarem per sortir al carrer. Fins quan ens creurem que tenen el poder. Fins quan no direm res de les retallades socials mentre els bancs augmenten extraordinàriament els seus beneficis. Fins quan esperarem a jutjar els responsables que varen legislar la desregulació dels sistema financer, per genocides. Fins quan esperarem a senyalar i condemnar als banquers per crims contra la humanitat. Fins quan les decisions dels banquers i dels seus còmplices, dits representants del poble, quedaran impunes. Fins quan permetrem que el Consell Assessor per la Reactivació de l’Economia i de Creixement de la Generalitat implementi la seva agenda neoliberal i de negocis personals. Fins quan permetrem un sistema financer que condemna a milions de persones a viure en la misèria. Fins quan serà més fàcil Fins quan seguiran parlant de baixar impostos per poder privatitzar serveis i entregar-los als seus amics. Fins quan un serveis públics privatitzats, més cars i de pitjor qualitat. Fins quan haurem d’esperar perquè entenguin que els serveis públics són un llegat de la ciutadania als seus responsables, per un curt període de temps, i que no són el seu negoci particular. Fins quan deixarem que el conseller de sanitat recomani a la ciutadania que es faci una assegurança de sanitat privada, fins quan ho permetrem? Fins quan silenciarem el desmantellament de la sanitat pública. Fins quan, les empreses, es lucraran amb la gestió dels nostres bens comuns, com l’aigua. Fins quan? Fins quan les treballadores i els treballadors pagaran el plats trencats dels altres. Fins quan les treballadores i treballadors viuran patint per la feina, “acomiadat per mantenir el percentatge de beneficis”. Fins quan un sistema de treball que ens explota. Fins quan permetrem privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues. Fins quan el valor del diner serà l’únic valor. Fins quan? Fins quan s’agenollaran davant el poder econòmics i no serviran al poble. Fins quan la impunitat del capital. Fins quan una dictadura del capital. Fins quan les seves conseqüències quedaran impunes. Fins quan?

Quan sortirem al carrer. Quan cridarem. Quan ens escoltarem i ens escoltaran. Quan deixaran d’ofegar-nos. Quan? Per quan uns serveis públics de qualitat. Per quan uns responsables polítics que treballin pels seus ciutadans. Per quan deixaran de subvencionar, amb diners públics, les escoles d’elit concertades. Per quan escola pública de qualitat amb els recursos necessaris. Per quan un sistema financer públic i amb control social. Per quan un sistema solidari amb tots els pobles del món. Per quan començarem a ocupar els espais de decisió pública. Per quan escoltarem a la gent. Per quan construirem unes institucions públiques sensibles al poble. Per quan el poder polític deixarà de rebre els banquers criminals com a persones respectades. Per quan deixarà el  poder polític de sotmetre’s als interessos del capital. Per quan. Per quan el poder del poble. Per quan?

Totes les pràctiques i experiències de lluita que hem aprés al llarg d’aquest anys, contra l’europa del capital i la guerra, contra la guerra de l’Iraq, el moviment contra la privatització de la universitat pública. Hem dut a terme experiències de construcció col·lectiva, com el Forum Social Català, on hem aprés que junts tenim més força. És el moment d’anar tots i totes juntes, amb les nostres diferències. Juntes podem.

8 d'abril de 2012