El passat 27 de maig, m’aixeco amb un missatge al mòbil de la meva companya “estan desallotjant Plaça Catalunya”. Ràpid, em calço, agafo la bici, i em dirigeixo cap allà. Mentre baixo amb la bici em ressonen pel cap les declaracions de Felip Puig, Conseller d’Interior, que "patia per la seguretat dels acampats". Em trobo a diferents amics i amigues, treballadors/es d’ajuntaments, de cooperatives, d’organitzacions socials, com podeu veure tots uns antisistema. Jo mateix treballo en una empresa pública de la Generalitat de Catalunya, sóc un antisistema. Gent gran emocionada fent parlaments, i agraint el que estem intentant fer pels seus nets i netes.
Ens asseiem a terra, la gent està nerviosa, ningú es pot creure aquell dispositiu amb l’excusa de netejar. Un incís, al mateix Conseller el va trair el subconscient, en la roda premsa de la tarda es va ‘equivocar’ fins a dos cops dient desallotjar, per tot seguit rectificar i dir netejar. Tots i totes ben mentalitzats per fer resistència pacífica no violenta. I així ho fem. Asseguts a terra, braços amunt o agafats amb els companys i companyes del voltant. A partir d’aquí el resum ja el sabeu, 121 ferits, en el meu cas, 8 punts de sutura: 4 al cap, 2 al llavi i 2 al colze. La força bruta i irracional no ha pogut amb la resposta pacífica de la ciutadania. La mobilització continua, seguim debatent, fent propostes i articulant un moviment integrador on tothom i té cabuda.
A partir d’aquí rebo infinitat de trucades i e-mails de suport. En certs moments, em sento superat. No em canso de repetir que això ha de continuar, el camí és llarg i complicat però tenim el deure moral d’actuar, pels nostres fills, filles, nebodes, nebots, nétes i nets. Sorprès, rebo un missatge pel facebook, de l’alcalde Figueres, Santi Vila. Em diu ‘Ei Jaume, he sabut que aquest matí a bcn t’han fet mal. Estàs bé? Em sap greu.’. Em sorprèn que m’escrigui, tot i això li agreixo per la part humana.
Aprofito aquest article per donar-li les gràcies públicament i, com a figura política rellevant de Figueres i de la Província de Girona, demanar-li diferents coses com a ‘polític’ i membre del partit que governa a la Generalitat.
Primer de tot, ja fa temps, abans de les eleccions vaig llegir que Santi Vila demanava/impulsava un codi ètic en la política (crec que s’ha d’acotar el concepte política de la qual ell parla. Ell només fa referència a la política de partits, la que fan les entitats i molta altra gent també és política, per sort). Dit això, l’Alcalde Vila crec que té una oportunitat magnífica per prendre la bandera del que pregonava abans de les eleccions. A partir dels fets que varen succeir a Barcelona, cal que impulsi un debat intern en el seu partit. Un debat intern que ha de començar per l’assumpció d’errors, ja que en tota la política se’n cometen i aquest errors s’han de pagar en dimissions, per tant en nom de la ètica que pregonaves, espero que exigeixis la dimissió del Conseller d’Interior Felip Puig.
En el marc d’aquesta ètica que parlava, ja que és partit de Govern, li toca posar fi a l’absència de números identificatius dels Mossos d’Esquadra que varen actuar a Plaça Catalunya, un fet massa habitual. Cap, però Cap anava identificat com estableix la llei, i espero que pel bé de la ètica en la política que pregonava ho exigeixi i es compleixi la Llei.
Recordo que el seu partit, que governa, va abolir el codi ètic dels Mossos d’Esquadra, que potser s’havia de reformar, però no eliminar. També, el seu partit va eliminar les càmeres de les comissaries. Aquestes donaven garanties als detinguts i als mateixos agents, iniciatives, ambdues iniciatives, pioneres a Europa. Per contra com a partit i Govern heu donat una de les pitjors imatges que es pot donar al món del nostre estimat país, prepotència, brutalitat i desconeixement de la realitat.
Per moure qualsevol d’aquestes iniciatives, com a persona que vol promoure ètica en la política, té tot el meu suport, aniré allà on faci falta i a on em demani. Llavors em creuré i ens creurem que potser sí que té una mínima intenció de realment impulsar una nova ètica en la política i per sobre de tot garantir els Drets Humans, com el Dret de reunió.
Les trobades i la mobilització continuen, són moviments molt interessants. Per sort, assistim a les reunions i trobem cares noves, gent que no havíem vist mai en trobades i moviments. Aquest moviment ha aconseguit sumar noves persones, on tots i totes hi participem com a simples ciutadans i ciutadanes, aportem el nostre coneixement i experiència, cadascú des del seu camp i aprenent dels altres. Animo a tothom a assistir a les assemblees del seu municipi, a sumar, a construir un moviment que arreu del món estan mirant amb il·lusió i alegria. Som milions les persones compromesos en aquesta lluita, joves, dones, nenes, nens, avis i avies d’arreu del món. Aquest moviment està ple d’esperança. Hem començat a fer caminar la PARAULA i això ja no es pot aturar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada