Ja hi tornem a ser

Diumenge a l’Empordà la nit va arribar molt abans que es pongués el sol. El fum, la cendra i l’olor a terra cremada anava impregnant les nostres ànimes de desolació i impotència. Els cels blaus empordanesos deixaven entreveure un sol vermellós i tènue entremig del fum espès de les nostres alzines cremades, tot plegat una sensació apocalíptica.

Només ens faltava que davant les retallades socials, reducció de drets i serveis socials bàsics iniciades pel Govern, que se’ns cremés allò més preuat, el nostre patrimoni natural. Indrets on hem crescut, passejat, caminat, treballat i que conformen la nostra manera de pensar i ser, en poques hores quedessin reduïts a cendres, troncs i brocs cremats.

Malauradament no és la primera vegada que veiem com crema l’Alt Empordà. La nostra estimada Albera, el Cap de Creus únic, la Serra de Rodes han patit incendis una i altra vegada. Aquest cop li ha tornat a tocar el rebre a l’eix del riu Llobregat d’Empordà, i més enllà dels seus marges dret i esquerre. L’incendi ha arrasat l’excepcional zona de la Garriga, entre els municipis de Llers, Avinyonet i Cistella. Paratge molt estimat per la població que conscient del seu gran valor arquitectònic i paisatgístic, des de ja fa cinc anys ha demanat al Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CCAE) que el protegeixi . Una vegada més l’administració pública, en aquest cas el CCAE, ha fet tard.

El 19 de juliol de 1986, s’iniciava un dels pitjors incendis que ha viscut Catalunya i l’Empordà, 30.000 hectàrees cremades i quatre tripulants francesos que pilotaven un avió DC6 que durant les tasques d’extinció es va estavellar, sota el pic Llobregat, a prop del Castell de Requesens. La societat civil, sense cap recolzament institucional, com a mostra d’agraïment i en el seu record, va descobrir una placa en l’indret de l’accident. Vint-i-sis anys després revivim la mateixa situació. Un mal son? No hi ha manera d’evitar-ho? S’està fent tot el es pot? Tot plegat és mala sort? Les retallades socials que tant agraden al govern català i espanyol també afecten als nostres boscos. Una mica d’honestedat. Enlloc de tantes sirenes, que si bé són necessàries, la prevenció és molt més necessària, això sí, no es pot ensenyar tant.

El Govern també va aprofitar per rentar la cara a les autopistes de peatge, dient que s’aixecaven les barreres del Túnel del Cadí. Per facilitar el passos a la població, gràcies. Ara, Senyors/es del Govern entre el Túnel del Cadí i l’Empordà, hi ha més opcions, el coll d’Ares, la Collada de Tosses. Sí, tenen més revolts i menys capacitat de trànsit, però són més a prop. També hi havia la possibilitat del coll de Banyuls que va estar obert tota la tarda. Senzillament campanya encoberta del Govern català als seus amics? Curiosament diumenge al matí hi havia hagut concentració del moviment #novullpagar al Túnel del Cadí.

Davant les idees descabellades que imperen en els nostres actuals governants per reactivar l’economia, com ara Eurovegas, que ningú se li acudeixi impulsar la reactivació econòmica de les zones cremades permetent fer canvis de usos del sòl. Si per alguna cosa es valora la nostra comarca és pel paisatge, el seu patrimoni natural i la seva gent, la nostra veritable riquesa.

A les professionals i els professionals, a les voluntàries i els voluntaris que col·laboren per protegir el nostre tresor més preuat, la nostra terra, el meu més sincer agraïment.